El blog de la fada despistada

Avui és el dia de les princeses, els dracs i els cavallers… i els carrers s’omplen de roses i de llibres… Els dies com avui soc una espectadora atenta a aquesta obra de teatre tan bona que es representa simultàniament a tants llocs… i a més, de franc. Per què? Avui hi ha roses regalades sense significat, hi ha llibres regalats sense il·lusió… Moltes inèrcies… Hi ha tristesa dels qui volen regalar una rosa a un amor no correspost, qui desitgen que els regali una rosa el cavaller que potser mai no apareixerà… Hi ha tantes mentides a l’escenari .. i darrera el teló.. tantes veritats!: aquelles princeses que esperen el seu cavaller, i el cavaller arribar a la cita amb una rosa a la mà i un somriure als ulls i un petó; aquells cavallers que no esperen cap llibre perquè el llibre és el que estan escrivint amb la seva princesa… Darrera el teló hi ha els amors de veritat, més enllà de les formalitats, dels compromisos i de les aparences… On esteu vosaltres, avui?

En el meu conte hi viu una princesa, un drac i un cavaller. El meu cavaller no va poder matar el drac i ara conviu amb nosaltres…. Però és que la meva vida és un conte … diferent.

El meu secret: en els moments difícils i de contratemps, sense saber com ni perquè sempre hi ha un toc, un so màgic, una química màgica, que em fa sentir millor. Només cal saber-la trobar…

Un petó a totes les priceses i cavallers que avui i sempre estan darrera el teló!!!!! Ah i als dracs (que sense ells no s’hagués ecrit cap conte!!!).