El blog de la fada despistada

El tió va arribar, el vam empatxar de mandarines i al vespre de nit bona el vam apallissar perquè segons conta la llegenda, només si el piques i li cantes una cançó caga neules i torrons. Però no sé què passa al nostre fadauet, no sé quina mena de digestió fa que va començar a cagar ninots, contes i fins i tot sabates! I ni us imagineu l’ensurt que vaig tenir quan vaig adonar-me que els ninots, els contes i les sabates són les que jo havia comprat el dia abans a uns grans magatzems, una macrobotiga on no m’hi veuran més fins que no instal·lin un bon GPS en els carros i es limiti el volum de persones per metre quadrat (aquesta mesura seria més eficient per prevenir accidents, sobretot els vasculars, que la de les autopistes). Tot i que fa temps que visc entre els humans, mai m’acostumaré a aquesta mena de mania que tenen alguns humans de moure’s amunt i avall per passadissos plens a vessar de joguines, d’aliments, d’estris de neteja, de música, d’electrodomèstic, de llibres… i tots els passadissos desprenen el mateix olor a ambientador de colònia barata que no amaga ni de bon tros el que sigui que vulguin tapar. Tremolo només de pensar que algun dia desapareguin les llibreries i l’olor a impremta, a paper que desprenen els llibres quan els obres, ni les cases de música on fins i tot pots palpar el jazz, el folk en l’ambient. Tremolo. Però vaig aterrar als grans magatzems per allò de que m’ho havia recomenat una amiga i esclar, no li podia fer un lleig.

No sense recança vaig agafar el fadomòbil enlloc de l’escombra i en aquest mateix moment va començar l’epopeia i us avançaré el perquè: no us ha passat mai que heu perdut el carro? No us ha passat mai no recordar de cap de les maneres on heu aparcat el cotxe? I en cas afirmatiu, us ha passat alguna vegada que tots dos despropòsits s’hagin succeït de forma consecutiva? Primer passadís a la dreta, així vaig memoritzar on deixava el carro ple a vessar mentre intentava despenjar l’últim bakugan que quedava, però segurament em vaig engrescar massa en el passadís de l’esquerra ple de coixins de totes mides (per al sofà, per al llit, per al terra… quin descans!). Vaig tornar al punt de partida i allà que ja no hi era… Primer, segon i tercer round, res de res. Definitivament el carro s’havia esfumat. I això que té el temps de no permetre “temps mort” no jugaca a favor meu. Exacetament quedaven 20 minuts perquè l’establiment tanqués. Potser si m’haguessin deixat parlar per megafonia quan em vaig acostar al punt d’informació per preguntar pel meu carro extraviat ens haguéssim estalviat tots plegats un munt de desgast energètic. Però no els va semblar bé la meva idea i no va ajudar el fet que estigués una mica atabalada. Vaig sortir desconcertada i vaig tornar a entrar, amb un nou carro que no vaig perdre de vista en aquesta segona part. No sé perquè vaig tenir la impressió que em seguien uns paios vestits d’uniforme, potser perquè no se separaven de mi.

Feina feta, potser vaig oblidar algun ninot o alguna fruita, però les olives hi eren, estava salvada (les fades sense olives… heu vist els gremlins en la versió “B”?). El pseudotelefon no parava de sonar, els fadets em reclamaven, “ara vinc” els havia dit… “ara!”, mentrestant la caixera anava passant articles per un lector que mostrava en pantalla una seqüència de números cada cop més llarga i mentre em temia que aquella xifra era el total a pagar, la caixera m’ho confirmava amb un cert to d’insolència (com que no pagava ella!). I quin és el número secret de la targeta? I on són les bosses? I perquè tothom m’està mirant? El comodí de la trucada i tot solucionat si no fos perquè quan vaig arribar al pàrquing el cotxe també s’havia esvaït! I de nou al punt d’informació… “ja tanquem senyora”… “i quina matrícula diu que té el seu cotxe?” … Per què les fan aquestes preguntes? Vaig perdre el compte, a més del cap, de quantes voltes vaig donar apretant el comandament fins que unes llumetes van respondre. Per fi al fadauet! I vam menjar olives i el tió va cagar… ninots, contes i sabates!

No en sabré mai de ser humana!