Ahir la fada va acompanyar el seu germà humà en les llargues hores que va estar a la sala d’espera abans d’agafar el vol. Ha marxat amb la maleta plena de petons i abraçades. El trobaré molt a faltar. Diuen que és més fàcil recordar els moments complicats i dolorosos, però és perquè fan massa soroll. Jo em quedaré amb tots els petits i grans moments que vam compartir i que em fan sentir en pau, amb ell i amb mi. La màgia existeix si ens pintem un somriure i ens vestim amb coratge. Perquè amics, l’ànima està en totes aquestes racions de qüotidianeitat que vivim i compartim discretament però intensament cada dia.
La fada torna a estar de dol, un dol endolçat per la pau que va sentir en l’últim respir del dolor.
El blog de la fada despistada 
Respon a Eva Cancel·la la resposta