El blog de la fada despistada

El “tempo” no el podem aturar, ni variar “a la carta”. El tempo no para. Viure en blues, en jazz, en gospel, a capella… amb ritme, amb anades i tornades, resolent cada estrofa, afinant més o menys (el “to” el podem trobar amb “temps i una canya”, perquè de pressupost per al temps n’hi ha a doju). Accentuar, resoldre, pujar i baixar, cridar i fins i tot emmudir, sense deixar morir la cançó, sense que caigui. Així és la vida. Hi ha els qui la volen cantar i lluitar per no fer-la caure i hi ha els qui la “maten” a cada compàs. Entusiasme o fredor. Tu esculls. És la teva cançó.