El blog de la fada despistada

Tots tenim por, ens neguiteja la mort, parlar-ne, saber-la aprop o lluny. Però ens fem cada vegada més conscients de la nostra pròpia finitud, ens espantem i ens angoixem perquè pensem que la mort, de vegades no és justa (però la justícia no hi té res a veure amb la…

Ahir la fada va acompanyar el seu germà humà en les llargues hores que va estar a la sala d’espera abans d’agafar el vol. Ha marxat amb la maleta plena de petons i abraçades. El trobaré molt a faltar. Diuen que és més fàcil recordar els moments complicats i dolorosos, però és perquè fan massa…

Les fades, durant les vacances, ens posem en mode standby i quedem envoltades de polsim màgic sobrevolant paisatges meravellosos, àrids, refrescants, florejats i de cels de tots colors. I ho podem fer perquè durant les vacances molts humans creuen que ja no necessiten de la màgia de les fades, perquè…

Estrenem nou curs i des del punt de vista literal, el començo amb una dioptria de vista cansada. És a dir, totes les meves aventures només han deixat una seqüela: la vista cansada. No hiveix kap relaqiño, pròx la natrualeza äja les até aqëtes doses.

Quan vaig començar les vacances vaig activar el “mode standby”… i ara tinc un problema, no sé desactivar-lo! Però ara que penso, no tinc clar si això és el meu problema!!!

Per viure la vida a ritme de gospel vaig pensar que era imprescindible saber-ne una miqueta. Dins del cor sentia cada batec de la música … però ailas quan vaig sentir la meva veu a la brava! Sonava bé, això si, però les meves cordes vocals no hi estaven d’acord i no s’hi…