El blog de la fada despistada

Començar pel principi. No ens podríem imaginar fer una bufanda d’aquelles tan entranyables que ens feien les nostres iaies sense pensar en el cabdell  i el primer fil de llana enfilat a les agulles de fer mitja (sempre ho considerat un art terriblement difícil en el que has d’estar dotat de moltes habilitats). I veure com…

El “tempo” no el podem aturar, ni variar “a la carta”. El tempo no para. Viure en blues, en jazz, en gospel, a capella… amb ritme, amb anades i tornades, resolent cada estrofa, afinant més o menys (el “to” el podem trobar amb “temps i una canya”, perquè de pressupost…

Sempre m’he preguntat perquè hi havia tantes persones en els funerals d’amics i familiars de posicionament màxim en l’escala de lligams que estaven pendents de cada gest, de cada llàgrima… un gran públic de les petites i continuades performances improvisades que s’anaven representant i tan pocs (per no dir cap) que m’esperés a…

Tots anem de retallades. Ho saben prou bé els funcionaris, els pensionistes, els qui ja no tindran cap crèdit, l’estatut i un llarg etc; renfe fa vaga per la retallada, pel pàrquing; els ferrocarrils de la Generalitat també (tot i que els que condueixen els ferrocarrils deuen estar més conformats…

Com ens entendrem? Quan ens entendrem? De quina manera podem conviure? Els d’aquí estigmatitzem, els d’allà reivindiquen els seus drets “fonamentals” i seguir vivint segons les seves creences. Però les creences, quins efectes col·laterals tenen? Els immigrants s’han d’adaptar al nostre modus vivendi? Per suposat que SI a la nostra legislació.…

Ja sabeu que les fades tenim aquesta mania de bellugar-nos molt. Volem, voltem i ens impregnem de la vida que arrosseguen els humans, ens infiltrem en les seves preocupacions, en els seus plaers i en les seves misèries. Però sempre hi ha un racó on m’agrada estar-m’hi una estona per…