El blog de la fada despistada

Després d’unes setmanes laboralment histèriques (tots es belluguen amunt i avall, amb cares desencaixades per la velocitat amb què volen resoldre temes, papers estressats de tant passar de mà en mà…), bústies plenes de missatges que ens interpel·len a ser feliços (missatges literals que prediquen “un bon nadal i una bona entrada d’any”, altres més simbòlics que premonitzen que segurament nevarà per les boletes de neu que cauen mentre uns ninots canten cançons), i sobretot abans d’unes setmanes familiarment surrealistes (per allò que han de fer veure que s’ho passen bé i que s’estimen els uns als altres, que no sempre és recíproc) aquesta fada vostra, que va aterrar encara no sé ben bé amb quina missió, vol dir a tots els amics humans que:

1) No cal que abans de festes els entorns laboral pregonitzin la fi del món perquè segurament encara no s’acabarà i segurament tot el que quedi sense fer, ningú no ho trobarà a faltar, per tant, no cal que us alarmeu en excés: la feina que esteu fent la seguiran considerant igual de bona o de dolenta encara que ara vulgueu fer veure que esteu molt implicats per deixar-ho tot arregladet.

2) Els missatges que es reben a les bústies donant indicacions clares que passem un bon nadal i una bona entrada d’any els he trasgiversat per convertir-los en un suggeriment de magnificar SEMPRE les bones estones que tots tenim encara que durin segons. I que els bons dies siguin perquè els sabem veure així!

3) I que per molt que hagueu de passar els dies amb aquesta família que no heu pogut escollir, penseu que a vegades fins i tot seguireu sent autèntics dient petites mentides o pintant-vos un somriure sobretot davant aquells personatges i situacions surrealistes que aporten una nova visió en aquesta vida monòtona que porten tants humans.

El fadauet, aquests dies tornarà a ser la rambleta (com sempre però una mica més) de les llums kitchts, un pessebre amb un pastor manc, un angelet que li falta l’ala, uns reis descolorits i un jugador de futbol que li passa la pilota a un vaquer alt i prim que fuma a qui ha caigut un bitllet del monopoly que està buscant un nan de color blau que han expulsat del seu planeta perquè un gat amb botes l’està buscant per apallissar-lo. I un arbre escanyolit vestit amb un collaret de perles de tots colors, mides i materials i guirnaldes horteres que amago a la nit i els fadets, per art de màgia, fan aparèixer cada matí!

I entre sorolls, mentre els humans canten afònics i s’estressen amb regals que mai seran prou, mentre les olles de caldo ja van fent xup xup, em recolliré en el nostre fadauet i seguirem jugant al monopoly, ens barallarem per parlar, se’n riuran que una fada-mare mamporregi nadales al teclat i que segueixi a trompicades (perquè a terra hi ha ninotets que s’han declarat la guerra) la tabla de ballet que es reprodueix en un dvd prehistòric.

I de totes les promeses i bons propòsits que NO faré, només en compliré un: no penso “sentar la cabeza” (que en castellà m’agrada més), encara que comenci a anar amb crosses.

I acabaré el raïm amb un somriure i me’l deixaré posat fins que us torni a NO enviar una tradicional felicitació de Nadal. Perquè malgrat tots els malgrats que passem i que passarem, no em puc imaginar una vida més privilegiada que els que sabem somriure.  

Gràcies a tots els que heu fet, feu i fareu (i encara no ho sabeu) que la meva vida de fada en aquest món d’humans sigui millor, cada dia!