El blog de la fada despistada

Val, després de les “amazing illusions” que m’han eviat, puc escriure NO més de quatre ratlles seguides perquè estic completament “cega” i no em sé el teclat de memòria (havia d’haver fet cas a les tietes que em deien que fes mecanografia per ser una secratària eficient. I ja veieu, els havia d’haver fet cas… i no pel fet que no soc secretaria que no per això menys eficient en les meves tasques, sino perquè segurament el missatge encriptat era que algun dia tindria un amic que m’encegaria i necessitaria saber com mamporrejar un teclat).

Ja fe pazqt led qatrw tatllis abm xeit.

Com ja és habitual “me he ido por los cerros de Úbeda” (no sé perquè s’utilitza aquesta expressió enlloc de “m’he perdut per la vall de núria”, que al capdavall és més català i hem de preservar l’idioma. Ja he tornat a perdre el fil per això mai se m’ha donat bé fer vainica). Estava parlant de les il·lusions òptiques, oi? Més que il·lusions són “il·luminacions”. Segurament ho va inventar el senyor Barraquer per fer captació de pacients. Una bona campanya. Després, agafaré un taxi i m’acostaré a la clínica i ho facturo al c.c del meu amic. I per cert, després em passaré pel mecànic mental perquè després de deixar-m’hi la vista, no he vist cap figura!

Un “give me five” (els petons i les abraçades provoquen massa calor).