Com ens entendrem? Quan ens entendrem? De quina manera podem conviure? Els d’aquí estigmatitzem, els d’allà reivindiquen els seus drets “fonamentals” i seguir vivint segons les seves creences. Però les creences, quins efectes col·laterals tenen? Els immigrants s’han d’adaptar al nostre modus vivendi? Per suposat que SI a la nostra legislació. Però què passa quan hem de re-pensar la legislació perquè alguns aspectes no estan contemplats o poden tenir tantes interpretacions com lectures de diferents persones en facin? Mireu el que llegeixo, el que escolto massa sovint: “si no els agrada que se’n vagin o millor, que no vinguin!”, i au, ja ho tenim arreglat. Que fàcil, oi? Quina pobresa de pensament, oi? Encara no sé què en penso; prefereixo anar i venir (per allò del dubte) que les afirmacions contundents plenes d’arguments demagògics i que, per demagògics, buits de contingut. Ailas! I parlem d’un món sense fronteres? Au vinga. Aneu a explicar rondalles i cançonelles a la Verge de Montserrat que ja la tenim prou “negre”.

Deixa un comentari