El blog de la fada despistada

Al més pur estil americà, els meus vots, si em tornés a casar serien:

No et puc garantir una vida plàcida
No et puc garantir estabilitat
No et puc garantir una convivència  tranquil·la
No et puc garantir recordar el teu aniversari
No et puc garantir no tenir por i voler apretar a córrer

I:
No et demanaré mai que vinguis de colònies
No et demanaré mai que recordis el meu aniversari
No et demanaré mai que m’acompanyis al cine a veure pelis cursis de les que m’agraden
No et demanaré mai que renunciïs a allò que fa de tu qui tu ets

I:
Sentiràs que estic al teu costat
Sentiràs que la muntanya russa no és tan perillosa com sembla
Sentiràs que ets tu mateix, a cada segon, trist o content, xerraire o callat
Sentiràs que tots els colors que m’envolten no produeixen ceguesa
Sentiràs que no tot ha de tenir una explicació lògica

I:
Quan tingui ganes d’apretar a córrer…. si us plau, vine’m a buscar!

neus.