El blog de la fada despistada

Val Miquel i la resta!!
Primer: Mercadona o carrefour. Carrefour. Segur. Encara que la nostra nevera i “despensa” deu tenir la mateixa pinta de desert que la vostra. Per cert, si hi aneu primer, podríeu fer sostenible el planeta i fer la compra almenys de dues famílies. Us la paguem però estalviem en carburant i embrutament de l’aire. Segon: respecte del tema de l’esmorzar. Avui hi estava pensant mentre menjava una galeta Maria anant cap a Barcelona, escoltant unes patètiques notícies i m’ha vingut al cap la cuina de can boba-sabaté. Hi ho he visualitzat. I he pres una decisió. Demà esmorzo a casa vostra. S’han acabat els avorrits cereals de muesli, les galetes Maria i el got d’aigua. Tercer: Continuant amb l’esmorzar… ara entenc la teva serenitat i bonhomia!! I ara entenc perquè jo vaig tan esverada!: Em llevo sempre tard perquè em costa molt obrir els ulls i ja no parlem de destapar-me!! Miro el despertador i “jo-der” …a tota pastilla sota la dutxa mentre em rento les dents… vestint-me baixant les escales i passant pel quarto dels minicapdevilas “bombonets desperteu-vos!!! Me’n vaaaaaig volant”. Petons, abraçades i més petons i més abraçades. Agafo el paquet de galetes maria, faig un petó al ramon amb l’esbranzida que porto… i frenada derrapant perquè he de tornar enrera perquè m’he deixat el mòbil (que s’ha estat carregant tota l anit), arribo a la porta, surto i torno a entrar… m’he deixat les claus… surto i amb sort no he de tornar… Poso la mà al bolso i “on collons estan les claus?”. Comença l’operació buidada i comencen a sortir xiclets, papers, pinta, crema de mans, bolígrafs, llibretes, ulleres, tirites, blaisters amb tota mena de pastilles (pel mal de cap, per l’al•lèrgia, pels dolors menstruals, en fi, per totes aquelles petites tares que van sortint amb l’edat). I allà a un racó… les claus. Entro al cotxe, intento respirar mentre l’engego.. i en marxa…. em poso el cinturó, em poso el tovalló gran sobre la falda i en agafar l’autopista començo a assaborir les tristes galetes. I sona el telèfon i s’activa el bluetooth i no tinc ni idea de com funciona… I l’agafo com si fos un walki talki i és el ramon que em pregunta si tinc la seva cartera. I si, la tinc i estarà amb mi tot el dia, no puc donar la volta. Ja estic a l’autopista. I si tot va bé arribo a la feina, despentinada, esbufegant, fent un soroll esgarrifós amb els esclops i anunciant un “booon dia”. I llavors obro el correu i penso en les olivetes i la cerveseta del Miquel…. Contrastos.

Un feliçment asserenat una feliçment esverada.

Molts petons a tots els feliçment!!