El blog de la fada despistada

Miquel: Per començar bé el dia abans, de bon matí hem fet una mica d´esport i dutxa. Avui esmorzar de champions: entrepà de llonganissa de pagès i pa amb tomàquet, oli i un polsim de sal, unes olivetes “gazpachas”, cerveseta fresqueta i un suc de taronja. Per acompanyar el café, un parell de galetes de xocolata. Amb el regust del café vaig llegint e-mails. Al llegir el de la Neus, no puc creure que una persona que visqui a Argentona, sana, educada, riallera, cantaira i parlaira … tingui unes primeres hores del dia com explica. Això no pot ser. Quan estava acabant, he obert la nevera, i al fons una cosa petiteta treia el cap (o la xapa ), era una cervesa petiteta, petiteta i m´ha vingut al cap una pinta, diuen que el got té forma de dona, ……

La rèplica:  

Bon dia!!

Quan obro la nevera ni hi ha cap cosa petiteta treient el cap… potser algun cuc despistat del formatge, que treu el capet per dir-me bon dia!! I respecte a la pinta, per l’únic que em ve al cap és per pentinar-me.

Resum en paraules dels qui no hem anat a Irlanda: no hem tingut “lingus” (però sembla interessant, fareu classes pràctiques?), no hem robat (els qui anàvem justos de diners som més honrats i hem preferit quedar-nos… tot i que alguna coseta ha volat del carrefour…), pizza and xips a can capdevila’s, cafè català, més sol, les campanes de l’església, concert de música a l’hort del rector, més pinta per als embulls dels cabells, treure la lingua i cap a casa que es fa tard. Això si, amb tanta pinta, molt ben pentinats!

I no puc fer cap càlcul. No sé calcular. De fet, què és calcular (sona fatal, oi?).

neus.